Retorn - Back

Crítiques - Criticisms

    Nascut a Barcelona l'any 1944, Francesc Casanellas sentí la crida d'art de ben jove. De llavors ençà, malgrat tota mena de contratemps, ha mantingut encesa la flama de la praxis artística que, expresada amb registres diferents a través de la pintura, del dibuix i del gravat, manifesta sempre el segell personal del seu peculiar llenguatge: un plenairisme hors temps. En efecte, en l'art com en qualsevol realitat humana hom és el que és i el que la circumstància obliga. És per aixó que Francesc Casanellas, -esteta de cap a peus i contemplatiu nat-, fidel als principis de la seva formació, recrea el seu propi món a partir d'una sintonia amb la natura, inesgotable font d'inspiració de la seva obra i tema preferent de les seves pintures.
    Tot i que treballa el bodegó i la figura, allà on es sent més còmode és en el paisatge, un repetit leit motiv en la seva trajectòria artística a través del qual manifesta la seva fidelitat a les essències del plenairisme contemporani. Ell, però, l'expressa mitjançant una harmonia cromàtica ben personal i amb una composició gairabé sempre equilibrada i sovint construïda sobre una planificació horitzontal. Les seves pintures de paisatge evoquen un món particular subtil, evanescent i solitari, en el que sembla que es respiri realment l'atmosfera que s'hi representa.
    Així doncs, la perspectiva aèria n'és la protagonista no és el paisatge sino el racó inesperat d'una contrada expressant, con en un flash intimista, l'emoció de la contemplació.
    Francesc Casanellas és hàbil en la construcció dels seus paisatges i, essent com és fidel als principis de la seva formació, també s'acosta a la tela de forma reverent i disciplinada. Abans observa, esbossa, dibuixa, planifica, abstrau i, desprès, pinta a l'oli en capes successives, sense presses i d'acord amb el temps que necessita, els temes que ha anat fent seus a través d'una reflexió continuada.
    I és així com els seus paisatges esdevenen alhora veritables "autorretrats", ja que a través d'ells manifesta el seu ésser més fons deixant en cada pintura un troç del seu jo més personal.
Dr. Francesc Orenes
Prof. Facultat de Belles Arts

Diari de Terrassa, 20-V-1999

Canigó, 28-I-1983

El Noticiero Universal, 27-I-1983


   ...Que pense-je de votre dernière gravure de Cadaqués au point de vue artistique et technique? Eh! bien je dois répondre: épreuves tirées par Mr Francesc très belles. Une oeuvre très belle et jolie, un sujet à exposer, un sujet qui doit se vendre.
    Il y a 2 ou 3 années j'avais gravé un peu le même sujet MAIS moins bien que VOUS.
Edmond Rigal, 13-III-1977
   ...Il faudra bientôt reprendre les morsures et la pointe sêche, en plus de votre peinture que je trouve très belle. Vous DEVRIEZ, ce ne serait que pour me faire plaisir, trouver en Espagne une belle place de graveur.
Edmond Rigal, 6-XII-1977
   ...Combien vous m'avez fait plaisir avec vos jolies estampes. J'en suis très touché et vraiment fier de mon grand elève.
Edmond Rigal, 28-XII-1977
Edmond Rigal, va ser profesor de gravat a l'École des Arts et Industries du Livre de Paris, "Meilleur Ouvrier de France", membre del Grand Jury du Salon des Artistes Français, Medalla de plata des Arts, Sciences et Lettres, Chevalier de l'Ordre du Mérite.


Josep Ma Cadena, "Paisatgistes de Catalunya"

Retorn - Back